Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dilluns, 23 d’abril de 2018

Preguntes més freqüents sobre el tractament farmacològic de la Hiperplàsia Benigna de Pròstata (HBP)




La hiperplàsia benigna de pròstata (HBP), procés proliferatiu benigne de la glàndula prostàtica, és una de les causes més freqüents de símptomes del tracte urinari inferior en homes majors de 40 anys. L’edat és el principal factor de risc per desenvolupar-la.
Les opcions terapèutiques actuals en funció de la gravetat dels símptomes són la conducta expectant, el tractament farmacològic i el tractament quirúrgic. Tot i que hi ha diferents agents disponibles, l’eficàcia absoluta dels medicaments per l’HBP és baixa.

Els agents alfa-blocadors tenen un inici d’acció ràpid, milloren la simptomatologia i la taxa de flux urinari, però no redueixen la grandària de la pròstata ni eviten la retenció urinària.

Els inhibidors de l’alfa-5-reductasa es consideren d’elecció en pacients amb pròstates grans (Major a 30 g). En aquests pacients han mostrat disminuir la incidència de retenció urinària i la necessitat de cirurgia després d’un ús perllongat.

La teràpia combinada entre aquests dos grups de fàrmacs es recomana en pacients amb símptomes moderats-greus, pròstata gran o unes concentracions de prostatic specific antigen (PSA) d’1,5 ng/mL i alt risc de progressió. Els agents anticolinèrgics es consideren una alternativa en pacients amb símptomes principalment irritatius (freqüència, urgència o incontinència). La fitoteràpia i les teràpies alternatives no es recomanen en el tractament de la hiperplàsia benigne de pròstata.

Punts Claus
. La hiperplasia benigna de prostata es un trastorn benigne i frequent en els pacients d’edat avancada que s’acompanya de simptomes obstructius i irritatius de la bufeta.

  En els pacients simptomes lleus (IPSS menor a 8) l’estrategia terapeutica es la modificacio de l’estil de vida i la conducta expectant.

. El tractament farmacologic esta indicat en pacients amb simptomes moderats-greus (IPSS  = 8 - 20).

• Els alfa-blocadors selectius es consideren els medicaments  de primera linia en els pacients amb simptomes moderats- greus i prostates petites, ja que son mes efectius en la millora dels simptomes que els inhibidors de l’alfa-reductasa.

•Els inhibidors de l’alfa-5-reductasa estan indicats en pacients amb simptomes greus i prostates grans (major a 30 g).

• La terapia combinada amb un alfa-blocador i un inhibidor de l’alfa-5-reductasa esta indicada en aquells pacients que presenten simptomes moderats o greus i una grandaria prostatica major a 30 g, o un PSA ≥ d’1,5 ng/mL i amb alt risc de progressio. En els pacients sense recurrencia dels simptomes, es pot valorar retirar l’alfa-blocador als 6-12 mesos de tractament.

 No es disposa de dades que permetin establir la superioritat d’una combinacio sobre una altra, les mes estudiades han estat: doxazosina/finasterida, terazosina/finasterida i tamsulosina/ dutasterida.

• Els agents anticolinergics es podrien valorar en pacients amb un volum residual postmiccional baix i amb simptomes irritatius moderats-greus (frequencia i urgencia), que persisteixen tot i un tractament amb un alfa-blocador. Cal tenir en compte que aquests medicaments presenten una alta carga colinergica i, per tant, s’hauria de valorar el benefici-risc del seu us individualment.

• El benefici de les terapies complementaries actualment disponibles no es clar i, per tant, no es recomana el seu us.



























































dilluns, 16 d’abril de 2018

Apnea del son i conducció de vehicles. Recomanacions per a la interpretació del nou Reglament General de Conductors en Espanya





Idees Clau


- Els accidents de trànsit són una de les principals causes de mortalitat a tot el món, i la somnolència està clarament relacionada amb aquestes morts. 
- Entre la població amb alt risc de patir somnolència al volant, i consegüentment accidents de trànsit, es troben les persones que tenen síndrome d' apnea del son (SAHS) sense diagnosticar. 
- El tractament amb CPAP ha demostrat una disminució en el risc d'accidentalitat de conductors amb SAHS. És per això que la Unió Europea ha inclòs aquesta malaltia entre els requisits psicofísics per obtenir o mantenir el permís de conducció. 
- Per a complir amb aquesta Directiva Europea, Espanya ha actualitzat el Reglament de Conductors. 
- Amb l'objectiu d'facilitar la implementació de la nova norma, un grup d'experts de diferents societats mèdiques i institucions han elaborat la present guia, que conté qüestionaris de cribatge de SAHS, criteris de diagnòstic i tractament i models estandarditzats d'informes a completar per els metges.
Actualització del Reglament General de Conductors considera no aptes els conductors amb índex d'apnea del son superior a 15 i somnolència.
- El qüestionari STOP-Bang és un excel·lent mètode de cribatge per la seva elevada sensibilitat i facilitat d'aplicació.

                                         DOCUMENT

http://media.wix.com/ugd/34dabf_3fbeb396761347bbb654fa36d123ce59.pdf?dn=sindrome%20apnea%20sue%C3%83%C2%B1o.pdf






dijous, 1 de març de 2018

Guies Nord-americanes de Hipertensió Arterial: HTA ≥ 130 / ≥ 80 ó ≥ 140 / ≥90?

Resultado de imagen de camfic


Resultado de imagen de debate


Recomanacions del Grup de Treball de HTA de la CAMFiC 

Les noves Guies Nord-americanes sobre hipertensió arterial (HTA) prometen un ampli debat a Europa. Desapareix el concepte de prehipertensió com a tal i es considera que es pateix HTA amb registres de 130 mmHg a 139 mmHg, i de 80 mmHg a 89 mmHg. Aquestes guies americanes, a més, estableixen que en termes generals tots els pacients han d'assolir uns objectius de control de la pressió arterial menor de 130/80 mmHg per considerar-se dins del concepte de bon tractament, incloent als pacients d’edat avançada i als diabètics: les dades es basen en l'assaig clínic SPRINT i els resultats no han estat reproduïts en cap altre estudi, amb la qual cosa estem davant d'uns objectius que poden generar molta frustració perquè són molt difícils d'aconseguir si no s’utilitzen 3 o 4 fàrmacs antihipertensius. El fet de considerar que amb aquestes xifres una persona ja és hipertensa suposarà haver d'afrontar una important sobrecàrrega assistencial, ja que això significaria que a partir dels 65-70 anys d'edat més del 80 % de la població és hipertensa: òbviament es crea una situació de sobrediagnòstic de HTA. Previsiblement les properes Guies Europees no estaran d'acord amb les noves guies americanes. 

Al darrer Congrés Català d'hipertensió arterial celebrat fa unes setmanes un dels membres del Grup Europeu de les Guies avançava, tot i no ser oficial, allò que en el proper mes de Juny de 2018 apuntaran les guies europees, i és que probablement es mantindran els límits que fins ara havíem acceptat, els de 140/90. Abans de poder etiquetar a una persona com hipertensa s’hauria de confirmar de manera ambulatòria, amb autodeterminació domiciliària de la pressió arterial o amb monitorització ambulatòria de la PA de 24 hores. Si es confirma la hipertensió ambulatòria, allò que expressa la guia americana -i també l'europea, la canadenca i moltes altres- és que cal una estimació del risc cardiovascular global, tenint en compte l'edat, el sexe, si el pacient té altres factors de risc com diabetis, hiperlipèmia, si és fumador, o si té ja alguna repercussió en forma de malaltia d’òrgan diana derivada de la hipertensió. En aquests casos, malgrat la hipertensió sigui classificada com lleugera, es recomana tractament farmacològic. Sigui com sigui, a Europa seguim utilitzant el concepte que probablement romandrà igual: xifres de 140/90 abans d’emprendre decisions terapèutiques. 

El grup d’HTA de la CAMFiC, reitera el seu posicionament favorable a les Guies Europees, mantenint el diagnòstic a ≥ 140 i/o ≥ 90, i sobretot, recomana no tractar només les xifres de PA, si no valorar el risc Cardiovascular global davant una persona hipertensa

dilluns, 29 de gener de 2018

Actualització en el tractament de la infecció per Helicobacter Pylori de l'adullt





Autors:

Jordi Artigas Guix 
Metge de família. CAP Passeig de Sant Joan. Institut Català de la Salut.

Carlos Martin Cantera   Metge de família. CAP Passeig de Sant Joan. Institut Català de la Salut. EAP Passeig Sant Joan. Professor associat Departament. Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona.



Resum

A tots els pacients amb evidència d’infecció activa d’Helicobacter pylori (H. pylori) s’hauria d’oferir tractament.

L’elecció del regim antibiòtic inicial de tractament s’hauria de guiar per la presència de factors de risc de resistència a diferents antibiòtics i la presència d’al·lèrgia a la penicil·lina.

L’augment progressiu de resistència a antibiòtics, principalment a la claritromicina, amb taxes superiors al 15%, unit a l’absència d’antibioticoteràpia alternativa han fet que les pautes actuals per millorar l’eficàcia de curació combinin una supressió potent de l’àcid gàstric, tractaments quàdruples i una extensió de la durada fins a 14 dies en tots els tractaments empírics de primera línia i de rescat.

El subcitrat de bismut ha ressorgit i la seva addició als règims triples ha mostrat augmentar les taxes de curació per sobre del 90%.

Com a tractament inicial, al nostre medi es recomana la teràpia quàdruple concomitant durant 14 dies. Una alternativa és la teràpia quàdruple amb bismut en el cas que la taxa de resistència conjunta (claritromicina i metronidazole) sigui superior al 15%.

En els que ha fallat un tractament previ, es suggereix un règim terapèutic alternatiu que usi una combinació d’antibiòtics diferent. En general, claritromicina i els antibiòtics usats prèviament s’haurien d’intentar evitar, si és possible.

En el cas de fallada de 3 règims terapèutics, s’hauria de valorar la determinació de la sensibilitat “in vitro” als antibiòtics per tal de guiar el tractament antibiòtic.

L’adherència al tractament és cabdal per obtenir bons resultats terapèutics.

La pauta amb rifabutina es reserva per a pacients amb més de 3 fallades a tractaments previs.

És important una supressió àcida potent per tal de maximitzar l’eficàcia dels antibiòtics.

No hi ha evidència clara del benefici d’afegir probiòtics al tractament. 
TRACTAMETS D’ELECCIÓ

PAUTA QUÀDRUPLE CONCOMITANT SENSE BISMUT

(IBP, CLA, AMO, MTZ) OCAM durant 14 dies.

Aquest tractament és el recomanat a totes les guies de pràctica clínica recents. En aquest cas s’ha estimat que la teràpia concomitant té una efectivitat entre el 86 i 92%, com demostren els resultats de diversos estudis des de l’any 2012 a Espanya.

 
















dijous, 14 de desembre de 2017

dimecres, 22 de novembre de 2017

Antibiòtics per tot?...... no... per a tot NO!



Presentació molt pràctica i de gran utilitat a la consulta clínica


Font original de:  Aduyán, sesiones clínicas de la UDM AFyC del Sector Zaragoza II


Idees Clau

1.- Per començar a parlar de l'ús adequat dels antibiòtics en el nostre mitjà, hem de tenir en compte una sèrie de conceptes, entre els quals es troben: utilitzar el seny, l' ús apropiat i l´ús racional.

2.- Una tercera part de les consultes d'atenció primària (AP) està relacionada amb les malalties infeccioses i una mica més de la meitat d'aquestes obeeix a infeccions del tracte respiratori.

3.- La major part de metges d'AP està d'acord en l'existència d'una sobreprescripció d'antibiòtics en moltes malalties infeccioses, però en general veu complicat canviar aquesta pràctica.

   



Nova actualització 2017 de l´AHA. RCP Bàsica en adults i pediatria



Traducció no oficial dels articles de Circulation següents:



Traducció realitzada per C. Alonso Blai. Coordinador Nacional del Programa de Formació SEMES-RCP de la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències.

Via ZONA DE SALUD DE OFRA BLOG DOCENTE DEL CENTRO DE SALUD OFRA DELICIAS-MIRAMAR.  Elena Plaza Moreno

dimarts, 14 de novembre de 2017

Canvis en el tractament d'elecció de la infecció urinària?





Articulo original de Vicenç Falcó Ferrer en el Blog de la Guia Terapéutica. Servicio de Enfermedades Infecciosas del Hospital Universitario Vall d’Hebron. Universidad Autónoma. Barcelona. Consultor de la Guía Terapéutica de la semFYC.

Recientemente han surgido dudas sobre algunas de las propuestas de tratamiento que recomienda la Guía Terapéutica de la semFYC para la infección urinaria:
  • ¿Es correcta la dosis de amoxicilina/ácido clavulánico 875/125 en el tratamiento empírico de la pielonefritis aguda (sin factores de riesgo)?
  • El tratamiento de elección de la infección de orina, ¿debería incluir cefalosporinas de 3ª generación (cefixima, ceftriaxona)?
  • El abordaje empírico del tratamiento de la prostatitis aguda, ¿debería incluir la amoxicilina/ácido clavulánico?

En conclusión y respondiendo las preguntas iniciales:

  • Amoxicilina/ácido clavulánico no sería el antibiótico de elección en el tratamiento empírico de la pielonefritis aguda (sin factores de riesgo). En este caso, en Atención Primaria, la propuesta de cefuroxima parece una buena opción teniendo en cuenta las resistencias actuales.
  • El abordaje empírico del tratamiento de la prostatitis aguda no debería incluir amoxicilina/ácido clavulánico ni cefalosporinas. El ciprofloxacino sería de primera elección.
Respuesta
El tratamiento antibiótico de las infecciones urinarias es un tema complejo por varias razones:
  1. La epidemiología de las resistencias se ve determinada por las circunstancias locales que hace que estas cambien según el lugar geográfico.
  2. Las resistencias van evolucionando y las propuestas de hace 5 años pueden que no sean válidas hoy. La propuesta de la dosis de amoxicilina de 875 mg/8 h estaba basada en que se encontraban con mayor frecuencia casos deEscherichia coli con concentraciones mínimas inhibitorias aumentadas que condicionaban un fracaso terapéutico, aunque no había estudios que demostrasen que es mejor 875 mg/8 h que 500 mg/8 h,. Por lo que en un estudio de pacientes con cistitis no complicada cuyo objetivo era identificar la etiología y evaluar la sensibilidad de los gérmenes aislados1, se pudo observar que el porcentaje de cepas de E. coli sensible a amoxicilina/ácido clavulánico era del 80% (menor que con los otros antibióticos).
  3. En el caso particular de las infecciones urinarias, especialmente las leves que son las que se tratan a nivel de Atención Primaria, muchas se solucionan aunque se prescriba un antibiótico al que el microorganismo es resistente, tal vez porque las concentraciones en orina son tan elevadas que superan los umbrales de resistencia.
El problema que puede encontrarse, más que la falta de respuesta inicial, es la aparición de recidivas cuando el antibiótico no es suficientemente efectivo. Por estos motivos a veces es difícil establecer recomendaciones rígidas.
Un estudio2 de todos los casos de pielonefritis que acudieron a un hospital durante el año 2014, realizado con el objetivo de ver cómo es el patrón actual de resistencias y la influencia del tratamiento en la evolución de los pacientes, mostró los resultados que se ilustran en la tabla 1, unos datos que son preocupantes.
Como puede verse, en las pielonefritis los porcentajes de resistencia de E. Coli a amoxicilina/ácido clavulánico son elevados (el 22% de resistencias en las pielonefritis comunitarias y hasta el 53% en las asociadas a cuidados sanitarios). Por esta razón, en 2013 se apuntaba que era mejor la dosis de 875/125. Los datos de otros estudios3,4 muestran un porcentaje de resistencias a amoxicilina/ácido clavulánico del 25% y a ciprofloxacino del 15%.  Por todo ello, con los datos actuales, es cuestionable que amoxicilina/ácido clavulánico continúe siendo una opción válida como tratamiento empírico, de ahí que ya existen protocolos que recomiendan las cefalosporinas. En las pielonefritis comunitarias el porcentaje de resistencias a cefuroxima es del 7% y para ceftriaxona del 4%. Ahora mismo, en el grupo de infecciones urinarias de la Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas hay un debate sobre si es mejor las cefalosporinas de 2ª generación (cefuroxima) o la de 3ª generación (cefotaxima o ceftriaxona). Hay centros que se decantan por cefuroxima pero otros lo hacen por las cefalosporinas de 3ª generación. En cuanto a las prostatitis, los betalactámicos NO deben ser fármacos de elección (ni amoxicilina/ácido clavulánico ni cefalosporinas) por razón de su penetrabilidad ya que en el caso de la prostatitis, a parte del tema de la sensibilidad a los antibióticos, hay que tener en cuenta que el tejido prostático es un medio ácido donde los betalactámicos penetran con dificultad. En este medio, tanto las quinolonas como el cotrimoxazol (en este caso una vez se demuestre en el antibiograma su sensibilidad) tienen una mejor penetración en el tejido prostático y, por estas razones farmacocinéticas, parecen más adecuados para tratar prostatitis5,6. En definitiva, el tratamiento empírico de las infecciones urinarias es un tema difícil, que va cambiando en la medida que se modifican los patrones de resistencia de los bacilos gram negativos, el gran problema de hoy en día  por lo que respecta a la terapia antimicrobiana.


    Bibliografía
    1. Palou J, Pigrau C, Molina I, Ledesma J, Angulo J. Etiología y sensibilidad de los uropatógenos identificados en infecciones urinarias bajas no complicadas de la mujer (Estudio ARESC): implicaciones en la terapia empírica. Med Clin (Barc). 2011; 136(1): 1–7.
    2. Bosch-Nicolau P, Falcó V, Vinader B, Andreu A, Len O, Almirante B, et al. Risk factors that influence the empirical treatment of patients with acute pyelonephritis: a cohort study. Antimicrob Agents Chemother. 2017 Oct 2. [Accepted manuscript posted online] doi:1128/AAC.01317-17.
    3. Seitz M, Stief C, Waidelich R. Local epidemiology and resistance profiles in acute uncomplicated cystitis (AUC) in women: a prospective cohort study in an urban urological ambulatory setting. BMC Infectious Diseases. 2017; 17: 685.
    4. Aguilar M, Grenzner E. Infecciones urinarias L’Hospitalet de Llobregat. Perfil de sensibilitat antibiòtica dels uropatògens al laboratori clínic l’Hospitalet: anys 2013 i 2014. El Laboratori Informa.
    5. Lipsky B, Hoey C. Treatment of Bacterial Prostatitis. Clinical Infectious Disease. 2010; 50: 1641-52.
    6. Sharp V, Takacs E, Powell C. Prostatitis: Diagnosis and Treatment. Am Fam Physician2010;82(4): 397-406.