Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dimarts, 21 de febrer de 2017

Hem d'aconsellar prendre el pols?

Resultado de imagen de tomar el pulso en la muñeca

Font original: 3 Clics
La cerca activa de fibril·lació auricular (FA) mitjançat la palpació del pols en pacients  ≥ 65 anys amb signes o símptomes indicatius de FA, realitzat a l’atenció primària, és una estratègia més efectiva que el cribratge sistemàtic en pacients que consultin per qualsevol motiu. El cribratge en els pacients simptomàtics també augmenta la detecció d’altres tipus d’arítmies. De moment no hi ha prou evidències per recomanar el cribratge poblacional de la FA en persones grans.
La fibril·lació auricular (FA) és l’arítmia sostinguda més freqüent i comporta un elevat risc de morbi-mortalitat. De vegades la FA es diagnostica de forma casual o per presència de símptomes inespecífics. Tot i que existeixen diverses estratègies que possibilitarien el diagnòstic d’aquests casos  (cribratge poblacional, oportunista a la consulta, en pacients seleccionats, etc.) no existeixen evidències suficients que avalin el cribratge de la FA mitjançant la palpació del pols en tota la població o de forma oportunista, tampoc en les persones grans (majors de 65 ó 75 anys).  
Aquest assaig clínic aleatoritzat va avaluar l’efectivitat del cribratge oportunista a través de la palpació del pols en pacients amb símptomes i/o complicacions i seqüeles associades a la FA. Van participar un total de 368 professionals sanitaris d’atenció primària (218 metges/ses i 101 infermers/es) procedents de 48 centres d’atenció primària, localitzats en 20 províncies espanyoles. Els professionals es van aleatoritzar en dos grups. En el grup experimental (GE) es va realitzar cribratge mitjançant la palpació del pols radial en tots els pacients que consultaven, independentment del motiu de consulta. En el grup control (GC) aquest cribratge es va efectuar únicament als pacients amb símptomes indicatius de FA (malestar general, fatiga, dispnea, dolor toràcic, palpitacions, mareig, disminució de la resistència a l’activitat física) o amb complicacions o seqüeles potencialment atribuïbles a la FA (ictus, incloent accidents isquèmics transitoris).  Es va mesurar el pols radial i, en cas que fos irregular, es va realitzar un ECG. També es va fer ECG als pacients amb un pols dubtós o no concloent.
Es van reclutar 6.990 pacients. Els criteris d’inclusió van ser tenir una edat ≥65 anys,  l’assistència al centre de salut per altres problemes sanitaris i l’acceptació d’entrar a l’estudi. Es van excloure els pacients ja diagnosticats de FA. En el GC la proporció de pacients amb edat a partir 80 anys va ser superior al GE (9.3% vs 5.6%). En el GC també es va observar un major nombre de factors de risc cardiovascular i morbilitats associades.
Es va detectar un pols irregular en el 4.3% dels pacients del GE i el 15% del GC. Els pols va ser incert o no concloent en el 2% del GE i en el 7.6% del GC. El 87.6% dels pacients del GE no presentaven símptomes de FA. Aquest percentatge va ser mínim (3%) en els pacients del GC, ja que la majoria va ser seleccionat per l’existència de símptomes i no tant per la presència de seqüeles. Els símptomes més freqüents van ser dispnea, mareig, palpitacions, dolor toràcic i disminució de la resistència a l’activitat física. Es van detectar un total de 2.3% casos nous de FA, un 1.1% dels pacients en el GE i un 6.8% dels del GC. El risc relatiu (RR) va ser de 0.16 (IC 95% 0.11-0.21) i la reducció absoluta del risc (RAR) va ser del 5.7% (4.77-6.49) a favor del GC. El NNC va ser de 17.7. Es van detectar altres alteracions de l’ECG en el 4.4% (2.8% en el GE i 10% en el GC).
Per tant, la cerca activa a través de la palpació del pols en persones ≥ 65 anys amb símptomes i/o seqüeles atribuïbles a FA, realitzat a l’atenció primària, és més efectiu que el cribratge oportunista a totes les persones d’aquesta edat que consultin per qualsevol altre motiu.
Davant la manca d’evidències sòlides a favor d’un cribratge poblacional o oportunista de la FA i tenint en compte els resultats d’aquest estudi, sembla més raonable i útil realitzar una cerca activa de persones grans amb símptomes o signes que ens facin sospitar l’existència d’una arítmia i realitzar l’exploració física pertinent, que ha d’incloure la palpació del pols. 
* NNC: nombre necessari de cribratges (nombre de persones a qui cal realitzar el cribratge per detectar un cas).     
Referències
  1. González-Blanco V, Pérula-De Torres JA, Martín-Rioboó E et al. Cribado oportunista de fibrilación auricular frente a detección de pacientes sintomáticos de 65 años o más: ensayo clínico controlado por clúster. Med Clin. 2017; 148 (1) :8-15link

Els suplements de vitamina D poden ajudar a prevenir les infeccions respiratòries?

Resultado de imagen de vitamina d
Font original: 

Els suplements de vitamina D s’associen a una lleugera reducció del risc d’infecció respiratòria aguda, segons una metanàlisi (BMJ 2017;356:i6583), tot i que no es recomanaria en la majoria de persones, segons l’editorial acompanyant (BMJ 2017;356:j456).

L’administració de suplements de vitamina D és motiu de forta controvèrsia, amb arguments a favor i en contra. En aquesta metanàlisi es van analitzar les dades individuals de 25 assaigs clínics controlats amb placebo de suplements de vitamina D2 o D3 en 11.000 pacients. La incidència d’infecció aguda de vies respiratòries va ser inferior amb els suplements (40,3 %) que amb placebo (42.2 %). Els efectes beneficiosos es van limitar als participants que tenien uns nivells basals de 25-hidroxivitamina D de menys de 25 nmol/L, així com en els que no van rebre dosis en bolus. Els autors conclouen que els suplements de vitamina D són segurs i protegeixen de la infecció respiratòria aguda.

No obstant, els autors de l’editorial consideren que els resultats no són prou aplicables a la població general i que l’efecte clínicament rellevant continua sent incert, i per tant, probablement no s’hauria de canviar la pràctica clínica. Les dades actuals no donen suport a l’ús de suplements de vitamina D per prevenir la malaltia, excepte en persones amb risc elevat d’osteomalàcia (amb nivells de 25-hidroxivitamina D de menys de 25 nmol/L).

dilluns, 20 de febrer de 2017

Taula visual adaptada d'Inhaladors: útil per a conciliació en urgència!


Conciliació de medicaments a urgències
 Taula resum


Font original:

Nova Guia de Fibril·lació Auricular de la SEC


Darrera Guia de la Societat Europea de Cardiologia, recentment publicada, i es resumeixen les novetats més rellevants: novetats en FA

Font original: Sardomitas


https://centrosaludsardoma.files.wordpress.com/2017/02/novedades-en-fa.pdf




dimecres, 15 de febrer de 2017

ECG Camera: una aplicació per a electrocardiogrames




Font original de 

Grupo de Nuevas Tecnologías de la SoMaMFyC

Top Apps Científicas 2016

Aplicaciones que se han situado en el Top de Apps Científicas de 2016.
cardioECG Camera
Un equipo de cardiólogos extremeños ha creado una aplicación para interpretar, almacenar y compartir electrocardiogramas. La importancia radica en que con una fotografí­a del ECG de un paciente se puede diagnosticar un electrocardiograma con conocimientos básicos, o bien compartirlo en tiempo real y obtener un diagnóstico certero a distancia.
La aplicación médica ECG Camera ha sido desarrollada en laUnidad de Cardiologí­a Intervencionista del Hospital San Pedro de Alcántara, Cáceres, al frente de la cual se encuentra el doctor Javier Fernández Portales. Esta aplicación facilita a los cardiólogos mantener sus registros electrocardiográficos organizados, calibrados y con anotaciones para poder analizarlos y compartirlos de manera digital.
La aplicación permite, con una simple fotografí­a de unelectrocardiograma (ECG), realizada con un móvil o tablet, iniciar un cambio radical en la forma de entender, evaluar y compartir este recurso básico en Cardiologí­a y Medicina de Urgencias. Con el uso de esta aplicación médica, diseñada por el citado cardiólogo Fernández Portales, no solo se evita el soporte habitual en el que se manejaban los resultados electrocardiográficos (el papel), sino que se facilita su organización, almacenaje, calibración y envío.
De hecho, como destaca su creador, una de las mayores aportaciones que ofrece esta app es que favorece enormemente el envío de los resultados a otros colegas, permitiendo compartir los resultados de forma instantánea y, por lo tanto, mejora su análisis e interpretación, además de agilizar la adopción de medidas terapéuticas. Los ECG, una vez anonimizados, pueden compartirse e incluso se pueden realizar sesiones clínicas con las herramientas incluidas en la app.

Características técnicas
  • Gratis
  • Categoría: Medicina
  • Actualizado: 04/05/2015
  • Versión: 2.1.0
  • Tamaño: 249 MB
  • Idiomas: Español, Alemán, Francés, Inglés, Portugués
  • Desarrollador: CARDIOSAN EXTREMADURA SL © Cardiosan Extremadura S.L.
  • Debes ser mayor de 17 años para descargar esta aplicación. Información médica/sobre tratamientos frecuente/intensa
  • Compatibilidad: Requiere iOS 7.0 o posterior. Compatible con iPhone, iPad y iPod touch.

dimarts, 14 de febrer de 2017

Xuleta de consulta ràpida per a un pacient vell que consulta urgències


Resultado de imagen de pacient vell consulta a urgències








Font original: Urgències i Emergències mèdiques. Laura Robles Perea



A Catalunya el 24% de la població que consulta a urgències té més de 65 anys, i un 6% més de 84 anys. Aquests pacients arriben els 7 dies de la setmana i durant les 24 hores.
És evident que el metge d’urgències ha de ser capaç de valorar de forma correcta un pacient vell. I això, no és feina fàcil. El pacient d’edat avançada tot sovint presenta la malaltia en el context de pluripatologia, de forma atípica, amb simptomatologia poc florida i a vegades, manifestant-se únicament com un deteriorament funcional o cognitiu agut. A més, per a poder assegurar un bon compliment del tractament i del seguiment a l’alta d’urgències cal conèixer unes dades bàsiques de l’entorn social del pacient.
L’eina que permet valorar l’esfera mèdica, funcional, cognitiva i social d’un pacient s’anomena valoració geriàtrica integral (VGI). Fa més de trenta anys que existeix evidència científica al respecte (Rubenstein 1987). La VGI evoluciona amb el pacient, i es pot adaptar a tots el nivells assistencials.
Quan ens trobem davant d’un pacient vell en situació urgent/emergent els objectius per a fer una valoració multidimensional són clars:
  • Conèixer la situació basal del pacient per a poder pendre decisions diagnóstiques i terapeútiques correctes
  • Millorar la capacitat diagnòstica (reconèixer presentació atípica de malaties, nova simptomatologia, etc).
  • Reconèixer el deterioramnet funcional i/o cognitu com a manifestacions de malatia aguda
Quan apliquem la VGI en situació urgent/emergent volem informació útil de forma ràpida, a la vegada que no ens poden passar per alt patologies que poden ser tractables des del mateix servei d’urgències.
Dins del curs d’urgències que s’imparteix als metges residents que roten en el meu servei d’urgències, i amb el clar objectiu de fer-li la vida més fàcil durant les guàrdies, neix en forma de “píndola de coneixement” la VGI EXPRÉS.
Aquí teniu la “xuleta de consulta ràpida” per poder portar a l´smartphone.


Bibliografia: 
  1. Rubenstein LZ. Geriatric assessment: an overview of its impacts. Clin Geriatr Med 1987;3:1-15. (resum)
  2. Lowthian J, Straney LD, Brand CA, Barker AL, Smit P de V, Newnham H, et al. Unplanned early return to the emergency department by older patients: the Safe Elderly Emergency Department Discharge (SEED) project. Age Ageing [Internet]. 2016 Mar;45(2):255–61. (pdf)
  3. Lowthian JA, McGinnes RA, Brand CA, Barker AL, Cameron PA. Discharging older patients from the emergency department effectively: a systematic review and meta-analysis. Age Ageing [Internet]. 2015 Sep;44(5):761–70. (pdf)
  4. Desforges JF, Applegate WB, Blass JP, Williams TF. Instruments for the Functional Assessment of Older Patients. N Engl J Med [Internet]. 1990 Apr 26;322(17):1207–14. (pdfhtml)
  5. Jiménez Rojas C, Coregidor Sánchez A, Gutiérrez Bezón C. Valoración geriátrica como instrumento. In: Manual del residente en geriatría [Internet]. 2011. p. 545–53. (pdf)

dilluns, 13 de febrer de 2017

Les idees clares: signes i símptomes claus en la Insuficiència cardíaca


Imatge relacionada


Document de consens sobre l'etiologia, el diagnòstic i el tractament de les infeccions cutànies micóticas de maneig ambulatori

Resultat d'imatges de consens



Document de consens SEIP-AEPap-SEPEAP sobre l'etiologia, el diagnòstic i el tractament de les infeccions cutànies micóticas de maneig ambulatori.







Descarregar PDF.


Document en linia

Rev Pediatr Lliguin Primària. 2016;18:i149-i172.


La ressonància magnètica 3 Tesla revoluciona el diagnòstic del càncer de pròstata

resonancia magneacut


Estudi publicat per la prestigiosa revista The Lancet i que podria modificar el protocol diagnòstic dels tumors de pròstata, centrats en l'actualitat en la biòpsia d'aquest òrgan masculí.

resonancia magneacut

La ressonància magnètica 3Tesla permet seleccionar a quins pacients és necessari realitzar una biòpsia, evitant en 27% la realització d'aquesta prova de forma innecessària. Així mateix, permet decidir d'on prendre les biòpsies, ja que el mètode tradicional amb control ecogràfic, que es realitza a través del recte, és molt imprecís. L'ecografia no visualitza els tumors, de manera que amb la biòpsia tradicional no es detecten molts tumors que existeixen en la pròstata, retardant així el diagnòstic d'un càncer. 

Aquest estudi demostra que mitjançant el tradicional mètode de diagnòstic s'incrementa el risc de detecció de tumors inofensius, que moltes vegades es tracten agressivament de forma absolutament innecessària. L'informe xifra en un 5% el nombre de tumors en els quals s'evitaria el sobrediagnòstic si es fes una ressonància prèvia. La biòpsia de pròstata no és innòcua, té una elevada taxa de complicacions, de vegades greus, com a sèpsies que requereixen ingressos perllongats.

Resum visual dels bloquejos A-V



Bloqueos AuriculoVentriculares

La "cascada de la prescripció": una actuació mèdica molt freqüent explicada amb humor

 



Les 6 formes més comuns que un metge incompleixi la llei


Font original en Castellà: Redacción Médica
Las llegada de las nuevas tecnologías hace que numerosos profesionales infrinjan las leyes de protección de datos 

Numerosos profesionales médicos incurren en prácticas prohibidas por la ley en materia de protección de datos. Las nuevas tecnologías han abierto un amplio elenco de posibilidades en la relación médico-paciente, pero también suponen un desafío, ya que muchos de estos sistemas no garantizan adecuadamente la protección de datos.

Así lo cree al menos el psiquiatra Josep Maria Fábregas que, sin entrar en aspectos regulados por la deontología profesional y simplemente basándose en el código penal identifica seis conductas dudosas. “Es fundamental que los profesionales médicos nos dotemos de herramientas o plataformas que permitan el intercambio de datos personales con total seguridad”, explica Fábregas, quien impulsa su propia ‘app’ de intercambio de datos seguro.

Videoconferencias por Skype

Algunos profesionales médicos que se anuncian por Internet y ofrecen como herramienta principal de comunicación la videoconferencia online a través de esta plataforma. Por sus características, Skype resulta un medio intuitivo y ágil para que el médico pueda atender a su paciente. Ahora bien, su política de privacidad no es perfecta y nadie asegura que el contenido que se comparte esté completamente guardado en el anonimato.

Envío de informes a través del correo electrónico

El email es ya el canal de comunicación clásico para el intercambio de archivos, también en materia de salud. Sin embargo, los servidores tampoco pueden asegurar que la información que circula a través de ellos se mantenga de forma anónima, por lo que enviar a través de correo electrónico un informe médico.

Archivo de datos en ordenadores o dispositivos móviles personales

Descargarse una documentación de un paciente, a través de Internet, al ordenador personal o smartphone, se considera archivo ilegal de datos personales.

Envío de datos a través de Whatsapp

Las aplicaciones que permiten el intercambio de mensajes instantáneos son realmente una herramienta útil en caso de urgencia, pero no parece ser el canal más seguro que existe para intercambiar información personal.

Compartir información en las redes sociales

Lugares como Facebook o Twitter no son los idóneos para compartir datos de pacientes. Evidentemente no lo es el ‘timeline’. Pero tampoco los mensajes personales que permiten enviar estas aplicaciones. Un simple hackeo de la contraseña del usuario o robo del dispositivo y datos muy sensibles pueden quedar expuestos.

Consultas online

Si el profesional tiene una página web personal o plataforma médica online donde realiza la actividad con sus pacientes, obviamente tendrá que reunir todos los protocolos de seguridad para asegurar la confidencialidad de los datos. Los sellos de calidad que se otorgan dan un plus de confianza a la página, pues de este modo podemos saber quién está detrás de ellas.






Utilitat dels drones per a la RCP

Resultado de imagen de important


Un drone "ambulància" per salvar vides, desfibril·lador inclòs






dimecres, 8 de febrer de 2017

Si fractures vols evitar, antipsicòtics has d'esquivar

Resultat d'imatges de caidas ancianos

Font original: 3 clics
En aquest estudi, realitzat sobre una àmplia cohort danesa, es constata una associació entre l’ús d’antipsicòtics (AP) i el risc de fractures en les persones grans, sense diferències significatives entre els AP de primera o de segona generació. Els resultats mostren un risc de fractura més elevat a l’inici del tractament amb la majoria d’AP (0 a 30 dies).
Diversos estudis han trobat una associació entre l’ús d’antipsicòtics (AP) i el risc de caigudes i de fractures per fragilitat en les persones grans, tot i que la seva associació causal no està tan ben establerta i es desconeix si existeixen diferències entre els diferents AP. Els AP poden produir somnolència, efectes extrapiramidals i alteracions de la marxa i es considera que això contribuiria a augmentar el risc de caigudes i de fractures. Cal recordar que el 80% de les fractures per fragilitat són causades per caigudes.
En aquest estudi de cohorts retrospectiu, es van utilitzar les dades procedents dels registres nacionals danesos. Es van seleccionar 1.540.915 pacients d’edat ≥ 65 anys, residents a Dinamarca, que no havien rebut AP durant l’any previ a l’inici del reclutament (des de 1.999 fins a 2.012). La mitjana de seguiment va ser de 9.6 anys (màxim 14 anys) i les pèrdues van ser mínimes (0.3%). Durant aquest temps, 93.298 pacients van iniciar tractament amb AP i 246.057 (16%) van presentar una fractura per fragilitat. Per ordre de freqüència, la localització de les fractures va ser: fèmur (5.8%), avantbraç (4.7%), espatlla i part superior del braç (3%), canell i mà (1.7%) i pelvis (0.7%).
Es van ajustar les dades per les següents variables de confusió: edat, sexe, època de l’any, comorbiditats (especialment les que s’han associat a un risc augmentat de fractura), fractures produïdes durant ingrés hospitalari o no i consum concomitant d’altres medicaments (fàrmacs hipotensors, antiarítmics, benzodiazepines o altres AP). Tots els AP, excepte la levomepromazina, es van associar a un risc augmentat de fractura per fragilitat. Per a la majoria d’AP, l’efecte va ser major a l’inici del tractament i va anar disminuint amb el temps, excepte en el cas de l’haloperidol i el zuclopentixol, que van mantenir taxes elevades de fractura durant el primer any. La raó de taxes d’incidència (RTI) ajustada durant els primers 30 dies de tractament, va ser de 2.23 (IC 95% 2.08-2.39) per a tots els APs. No es van trobar diferències significatives en les RTIs entre els diferents AP de segona generació estudiats (risperidona, olanzapina i quetiapina) ni tampoc entre els diferents APs de primera generació (zuclopentixol, cloprotixè, haloperidol i flupentixol). Malgrat això, l’haloperidol va mostrar una major associació amb el risc de fractura, amb una RTI de 3.06 (IC 2.64-3.55).
En aquest figura es poden veure els resultats principals de les diferents IRTs ajustades per les variables de confusió:

Font: Torstensson M, Leth-Møller et al. Danish register-based study on the association between specific antipsychotic drugs and fractures in elderly individuals. Age Ageing. 2016 Dec 7. [Epub ahead of print]
Així doncs, aquest estudi reforça les evidències respecte a l’existència d’una associació entre el consum d’AP i el risc de patir una caiguda i/o una fractura en les persones grans, especialment a l’inici del tractament. Tot i que no hi ha diferències rellevants entre els diferents APs, sembla que l’haloperidol podria relacionar-se a un risc lleugerament superior a la resta d’APs. Aquestes dades ens conviden a continuar essent molt prudents en la prescripció d’APs en les persones grans i a reforçar les mesures de prevenció de caigudes, especialment a l’inici del tractament.   
Referències
  1. Torstensson M, Leth-Møller K, Andersson C, Torp-Pedersen C, Gislason GH, Holm EA. Danish register-based study on the association between specific antipsychotic drugs and fractures in elderly individuals. Age and ageing. 2016 Dec 7; link

Consideracions sobre el maneig de les persones grans amb VIH

Resultat d'imatges de hiv y ancianos

Font original: Isabel Arnau, resident de geriatria de quart any del Parc de Salut Mar de Barcelona.Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia. 

Aquest estudi es una revisió narrativa de l’evidència sobre els diferents aspectes del maneig de les persones majors de 50 anys que viuen amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH).
La infecció pel VIH en la població anciana s'està incrementant per dues raons: un augment de la supervivència i la nova adquisició de la infecció que continua succeïnt en la gent gran.
Existeix controvèrsia sobre si el VIH afecta el procés d’envelliment: accelerant-lo (afavorint el desenvolupament de certes comorbilitats relacionades amb l’envelliment a una edat més primerenca) o accentuant-lo (augmentant certes comorbilitats a qualsevol edat com la malaltia arterial, les malalties cerebrovasculars, osteoporosis, demència i fragilitat). S’ha suggerit que la infecció pel VIH podria tenir un efecte independent incrementant la multimorbilitat i que la prevalença del fenotip fràgil i la disminució de la velocitat de la marxa poden estar accelerats en individus amb VIH.
Les persones majors amb VIH tenen un sistema immunitari més dèbil que els joves; inclús si el tractament antiretroviral és efectiu, la infecció pel VIH pot produir un estat d’activació immune excessiu que afavoriria la progressió de la malaltia. A més a més, els ancians amb VIH poden presentar més toxicitat al tractament antiretroviral degut a canvis fisiològics de la funció renal i hepàtica.
El diagnòstic de la infecció per VIH sol ser més difícil en persones d’edat avançada donat que els símptomes inicials de la infecció poden ser similars als símptomes habituals de l’envelliment, la qual cosa es pot associar amb un retràs del diagnòstic i tractament, una pitjor resposta als antiretrovirals, major morbilitat i mortalitat i majors despeses sanitàries.
Respecte al maneig, l’article subratlla la importància de l’ús dels índex de fragilitat o les mesures de la funció física per a individualitzar el tractament. Els autors parlen d'aspectes como la immunització (recomanant la vacunació contra la varicel·la, el virus de la grip i el pneumococ), el control de la hipertensió, de la diabetis, la osteoporosis (risc augmentat en aquests pacients), així com la polifarmàcia i els trastorns neurocognitius.
Comentari:
Aquest article revisa una afecció cada cop més prevalent, fent necessari ampliar el nostre coneixement en aquest camp i ressaltant la necessitat d’estudis que valorin les seves formes de presentació i el seu maneig.
Referència:

Resum del tractament urgent a l´asma



Resultat d'imatges de urgencias asma


Font original. Cosas del PAC



Es una revisión sistemática de Cochrane de enero del 2017: 


En general, la terapia combinada de inhalación con anticolinérgicos de acción corta (SAMA) y los beta agonistas de acción corta (SABA) redujo la hospitalización y mejoró la función pulmonar  en adultos que se presentaban en el Servicio de Urgencias con asma aguda. En particular, la terapia combinada con inhalación fue más eficaz en la prevención de la hospitalización en adultos con exacerbaciones graves del asma que tienen un mayor riesgo de hospitalización, en comparación con aquellos con exacerbaciones de leve a moderada, que tenían un menor riesgo de ser hospitalizados. Tanto una sola dosis de terapia combinada como las dosis múltiples mostraron reducciones en el riesgo de hospitalización entre adultos con asma aguda. Sin embargo, los adultos que recibieron terapia de combinación fueron más propensos a experimentar eventos adversos, como temblores, agitación y palpitaciones, en comparación con los pacientes que recibieron SABA solo.

Así que las recomendaciones de la Guía SIGN del asma del 2016 siguen vigentes:

Utilice dosis altas de inhalación de β2 agonistas como agentes de primera línea en pacientes con asma y administrelo lo antes posible.

Añada bromuro de ipratropio nebulizado (0,5mg 4-6/h) a los β2 agonistas en pacientes con crisis severa o de riesgo para la vida o con pobre respuesta a los β2 agonistas