Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dimarts, 16 d’agost de 2016

Medicaments en persones majors, què fer i què no fer?

Font original: Choosing Wisely Australia

En la campaña Choosing wisely Australiana, en la que participan Colegios profesionales, Asociaciones y Sociedades científicas australianas, han desarrollado una serie de recomendaciones sobre la prescripción de medicamentos en personas mayores

La Sociedad de Medicina Geriátrica y la de Farmacología y toxicología han establecido las siguientes recomendaciones:

¿Qué hacer?
  • Reconocer y detener la prescripción en cascada*.
  • Reducir el uso de medicamentos cuando existe una alternativa no farmacológica más segura o más eficaz.
  • Evitar el uso de dosis más altas de lo necesario para optimizar la relación beneficio-riesgo y alcanzar los objetivos terapéuticos del paciente.
  • Suspender el fármaco que no aporta un beneficio adicional o que sus daños potenciales son superiores a los beneficios potenciales para el paciente.
  • Reducir el uso de múltiples medicamentos concurrentes (polifarmacia).
* la prescripción en cascada consiste en la  prescripción de un nuevo medicamento para tratar un nuevo síntoma que no es más que un efecto adverso provocado por otro medicamento. Algunos ejemplos se muestran en la siguiente tabla.

Choose wisely en anciano3 


 ¿Qué no hacer?
  • No utilizar antipsicóticos como primera opción para el tratamiento de los síntomas conductuales y psicológicos de la demencia.
  • No prescribir benzodiazepinas u otros hipnóticos-sedantes como primera elección para el insomnio, agitación o delirio.
  • No utilizar barreras físicas para manejar los síntomas conductuales en ancianos con delirio, excepto como último recurso.
  • No prescribir antibióticos para la bacteriuria cuando no hay síntomas específicos del tracto urinario.
  • No recetar medicamentos sin llevar a cabo una revisión del régimen terapéutico.

Efecte pervers d'alguns fàrmacs i remeis naturals en pacients amb insuficiència cardíaca



Font original: Medicina Preventiva Santa Fe 
Según una reciente investigación publicada en la prestigiosa revista cardiológica estadounidense «Circulation» algunos medicamentos y suplementos nutricionales que se usan habitualmente podrían tener un efecto perverso causando o empeorando la insuficiencia cardíaca, una enfermedad que afecta la calidad de vida de los que la padecen y que puede ser consecuecia de un infarto.
La American Heart Association acaba de publica un documento en el que se presenan las principaples contradinidicaciones de estos medicamentos y aporta las claves para evitar interacciones fármaco-fármaco o medicamento.
La insuficiencia cardíaca se refiere a una serie de condiciones que pueden afectar a la estructura del corazón y la forma en que funciona el corazón y, con el tiempo, hacer que sea más difícil para el corazón para bombear suficiente sangre y oxígeno para satisfacer las necesidades del cuerpo. Se asocia con un mayor riesgo de muerte que otros tipos de enfermedades del corazón.
La declaración proporciona información completa sobre los fármacos específicos y aquellos suplementos “naturales” que pueden tener graves consecuencias no deseadas para los pacientes con insuficiencia cardiaca. Por ejemplo, los antiinflamatorios no esteroideos (AINE), incluyendo analgésicos de uso común, como el ibuprofeno, pueden desencadenar o empeorar la insuficiencia cardiaca causando retención de sodio y de líquidos y haciendo los medicamentos diuréticos menos eficaces.
Otros de libre prescripción para el ardor de estómago y remedios para el resfriado también pueden contener cantidades significativas de sodio, que por lo general está restringido en pacientes con insuficiencia cardiaca. «Hemos enseñado a los pacientes a leer las etiquetas de los alimentos para ver su contenido de sodio, pero también tienen que leer las etiquetas de este tipo de medicamentos y suplementos naturales, aconseja Robert L. Page, presidente del comité de redacción de la declaración.

Naturales

El informe advierte también sobre algunos suplementos utilizados en la medicina alternativa y señala que pueden ser peligrosos para las personas con insuficiencia cardiaca, incluidos los productos que contienen efedra (que eleva la presión arterial) y otros (hierba de San Juan, el ginseng, el espino, la salvia y el té verde) que interfieren con uno o más medicamentos comúnmente utilizados para la insuficiencia cardiaca. El documento también señala que los suplementos nutricionales, hierbas y otros remedios naturales no deben emplearse para tratar o controlar los síntomas de la insuficiencia cardiaca.
El texto apunta que los fármacos pueden causar problemas en varias formas: ser tóxicos para las células musculares del corazón o cambiar la forma en la que se contrae el músculo cardiaco; interactuar con los medicamentos utilizados para tratar la insuficiencia cardiaca de manera que se pierdan algunos de sus beneficios; y que contengan más sodio que el que se aconseja a estos pacientes.







divendres, 12 d’agost de 2016

Idees clau a la consulta de primària sobre el tractament erradicador per Helicobacter Pylori




Pres del Blog de Ricardo Ruiz de Adana Pérez


 Tratamientos erradicadores de Helicobacter pylori de primera linea
  • En caso de alergia a la penicilina, la amoxicilina deberá ser sustituida por metronidazol 500 mg/12 h. Otra opción es emplear una terapia cuádruple con bismuto.
  • La tetraciclina clorhidrato/hidrocloruro puede ser difícil de obtener, por lo que, en caso necesario, se puede emplear en su lugar Doxiciclina (100 mg/12 h), aunque la experiencia es mucho más limitada.


En la actualidad, como tratamiento de primera línea de la infección por H. pylori se sugiere una pauta cuádruple concomitante con un IBP, claritromicina, amoxicilina y metronidazol, o la terapia cuadrupe clasica con bismuto durante al menos 10 días. La pauta inicial triple con un IBP, claritromicina y amoxicilina se sugiere también como aceptable en áreas donde se mantenga una efectividad por encima del 90%, con dosis doble del IBP y durante 14 días.

En la figura 1 tomado de la III Conferencia Española de Consenso sobre la infección por Helicobacter pylori se muestra el algoritmo propuesto. 
Figura 1 Tratamiento inicial y de rescate de la infección por H. pylori.


*La tetraciclina clorhidrato/hidrocloruro puede ser difícil de obtener, por lo que, en caso necesario, se puede emplear en su lugar doxiciclina (100 mg/12 h), aunque la experiencia es mucho más limitada.

Tras el fracaso de un primer tratamiento que incluya claritromicina o de una terapia cuádruple "concomitante" se recomienda una pauta triple con  levofloxacino, de segunda linea, durante 10 días.

Tras el fracaso de un segundo tratamiento con levofloxacino se recomienda una terapia cuádruple clásica con bismuto (IBP, bismuto, tetraciclina y metronidazol) al menos durante 10 días.

Tras el fracaso de un tercer tratamiento se sugiere reevaluar si es imprescindible la erradicación y considerar la necesidad de remitir al paciente a un centro con experiencia en el tratamiento de la infección por H. pylori multirrefractaria.

Peculiaritats en l'electrocardiograma de l'esportista



dimecres, 10 d’agost de 2016

Millorant el pronòstic d’una agudització respiratòria


M'he reservat el dret de copiar i citar aquesta entrada del Blog Urgències i Emergències mèdiques ja que encara que està enfocat en un ingrés Hospitalari ens dóna idea de com s´ha d´actuar conjuntament en un pacient amb agudització respiratòria i on finalment el Metge de Família ho rebrà per seguir el control i avaluació mèdica. 

És tractaria de conèixer el que fan en altres nivells i potenciar el concepte de treball en equip i en benefici del pacient.


".....Una de les darreres sessions clíniques del meu servei d’urgències abans de l’ “Stop estival” ha estat a càrrec del servei de pneumologia. La idea no era repassar conceptes sobre patologia pneumològica urgent i emergent ni guies clíniques ni els protocols, sinó repassar petits gestos (que requereixen pocs segons) i que en el moment de fer l’ingrés a planta o bé donar d’alta a domicili, poden incidir de forma positiva en el pronòstic del pacient.
Tot seguit  els conceptes més importants de la presentació que ens va preparar el Dr Carles Sabadell, pneumòleg.
Punts a destacar:
En el pacient MPOC:
  • El bol inicial de metilprednisolona és 0,5-1 mg/kg.
  • Antibiòtic en l’agudització de la MPOC: en un MPOC moderat o sever, si presenta augment de la purulència de l’esput acompanyat d’algun dels altres símptomes cardinals de l’exacerbació (augment de la dispnea o de la tos) o l’exacerbació requereix ventilació mecànica (invasiva  o no), es recomana iniciar antibiòtic.
  • Recollir cultiu esput previ a l’inici del tmt antibiòtic.
  • A l’alta a domicili el tmt amb prednisona és de 30-45 mg / dia x 7-10 dies. Al contrari del que es pensava fa anys, pautes tan curtes es poden aturar sense fer dosis descendents.
  • Si el pacient marxa a casa és important no retirar el seu tmt de base. Mantenim igualment el B2 de llarga i el corticoide inhalat. La raó per fer-ho és que moltes vegades quan acaben el tractament amb els B2 de curta i els corticoides orals, no retornen al seu tractament crònic habitual, reaguditzant-se novament.
En el pacient amb ASMA:
  • Important fer un Peak-Flow a l’arribada (si l’estat clínic ho permet). La millora del Peak-flow amb el tractament a urgències ens permetrà valorar l’alta o no.
  • Peak-Flow superior al 60% de l’esperat permet tractament i seguiment ambulatoris.
  • Cicles de corticosteroides orals i manteniment del tractament de base per les mateixes raons que en el pacient MPOC.
En la Pneumònia:
  • Demanar urea a l’analítica per a poder calcular el CURB-65. En el nostre centre decidim l’antibiòtic i el recurs d’ingrés en funció d’aquesta escala.
  • Sol·licitar antígens de pneumococ i legionel·la en orina. És una prova indolora pel pacient i disponible al laboratori d’urgències. Si un dels dos és positiu permet ajustar el tmt en el pacient que d’entrada he pautat biteràpia.
  • El gram i cultiu d’esput permet filiar l’origen de la infecció.
En el TEP:
  • Davant la sospita clínica d’un tromboembolisme pulmonar, la puntuació en l’escala de Wells ens permet estimar la probabilitat pre-test d’aquesta patologia. En funció de la sospita clínica i la puntuació de Wells podrem interpretar millor els valors del dímer D i la necessitat de fer o no una prova d’imatge per arribar al diagnòstic.
En general:
  • En els pacients amb antecedents de retenir CO2 cal fer les nebulitzacions amb aire comprimit
  • En tots els pacients l’oxigenoteràpia a la mínima FiO2 per a mantenir les saturacions superiors a 90%
  • En els pacient ancians les altes dosis de B2 curta durada poden provocar agitació, taquicàrdia i confusió. Valorar dosis de salbutamol 2,5 mg nebulitzat si el seu estat clínic ho permet.
Si el pacient és alta a domicili:
  • Valorar en funció del centre quin és el millor recurs per a fer seguiment clínic en 48-72h. (Centre de salud, hospital de dia pneumológic si es disposa, etc)
Aquí us deixo un resum de tot plegat en forma d’esquema de consulta ràpida.

Bibliografia:
Pomares X, Montón C, Baré M, Pont M, Estirado C, Gea J, et al. Emergency Hospital Care for Exacerbation of COPD: Is Inhaled Maintenance Therapy Modified? COPD J Chronic Obstr Pulm Dis [Internet]. 2016 Jan 2;13(1):11–8. Available from:http://www.tandfonline.com/doi/full/10.3109/15412555.2015.1043517
Di Marca S, Cilia C, Campagna A, D’Arrigo G, ElHafeez SA, Tripepi G, et al. Comparison of Wells and Revised Geneva Rule to Assess Pretest Probability of Pulmonary Embolism in High-Risk Hospitalized Elderly Adults. J Am Geriatr Soc [Internet]. 2015 Jun;63(6):1091–7. Available from: link
Plaza Moral V: GEMA(4.0). Guía española para el manejo del asma. Arch Bronconeumol. 2015; 51(Suppl 1): 2-54. Disponible en: www.gemasma.com
Vestbo J, Hurd SS, Agustí AG, Jones PW, Vogelmeier C, Anzueto A, et al. Global strategy for the diagnosis, management, and prevention of chronic obstructive pulmonary disease:GOLD executive summary. Am J Respir Crit Care Med [Internet]. 2013 Feb 15 [cited 2016  Mar 14];187(4):347–65. Available from: http://www.atsjournals.org/doi/pdf/10.1164/rccm.201204-0596PP
Per Laura Robles Perea lrpmor@gmail.com

dijous, 14 de juliol de 2016

Com millorar l’atenció dels pacients ortogeriàtrics?

Resultat d'imatges de geriatria

Ha estat publicat recentment a la revista Clinical Interventions in Aging un article de revisió sobre el maneig del pacient amb fractura de maluc, del qual m’agradaria destacar:
– La importància de fer una correcta prevenció i tractament del delirium per tal de reduir la seva incidència i duració. Recomanen combinar diferents estratègies amb un enfocament multifactorial (cura geriàtrica proactiva, normalització dels electròlits i adequada hidratació, bona oxigenació, control del dolor i del restrenyiment, revisió de fàrmacs, mobilització precoç, valorar ubicar els pacients en habitacions més properes a zones comunes i a la sala de teràpia).
– El 40% dels pacients pateixen deteriorament cognitiu. La seva recuperació funcional és variable. Aquests pacients obtenen beneficis en els programes de rehabilitació en unitats ortogeriàtriques amb un enfocament multidisciplinar i en centres de rehabilitació postalta.
– Patir depressió després d’una fractura s’associa a pitjor recuperació funcional. Per això és important fer un bon cribatge ja que pot contribuir a garantir un millor maneig i a minimitzar el seu impacte negatiu en la recuperació del pacient.
– El restrenyiment s’associa a complicacions postoperatòries, estada mitjana prolongada i augment dels costos. Tenir en compte mesures per a la seva prevenció (ús de laxants, incrementar ingesta hídrica i de fibra, afavorir la mobilitat).
– La suplementació nutricional oral perioperatòria redueix el nombre de complicacions (infeccions en la ferida, respiratòries i urinàries). Destaca la importància de fer mesures de detecció de la disfàgia, principalment en pacients més fràgils.
-Tenir en compte els factors associats a la incontinència urinària després de la cirurgia (fàrmacs i agents anestèsics, retenció i/o infecció urinària, restrenyiment i dificultat per accedir al bany). Els pacients que pateixen incontinència urinària presenten a l’any pitjor funcionalitat, major institucionalització i mortalitat.
– Considerar els factors de risc d’úlceres per pressió (edat superior a 70 anys, deshidratació, pell humida, puntuació escala de Braden, diabetis, malaltia pulmonar, retard en la cirurgia). L’ús de trajectòries clíniques adequades poden reduir la incidència d’úlceres per pressió més d’un 50%.
– Durant el perioperatori, tenir cura de la monitorització de la funció renal i de l’anèmia.
-Dur a terme estratègies per evitar una segona fractura (modificar estil de vida, tractament farmacològic i prevenció de caigudes).
-D’altra banda existeixen llacunes en el coneixement sobre qüestions clíniques específiques com el maneig del dolor més adequat, escollir certs procediments quirúrgics, el límit d’hemoglobina per fer transfusió, les mesures per reduir la incidència de transfusions durant l’hospitalització, la continuïtat de cures en situacions concretes com el deteriorament cognitiu i la institucionalització.
Les fractures de fèmur osteoporòtiques són un dels principals problemes de salut en la població anciana. La taxa de mortalitat intrahospitalària pot ser del 10% i del 30% a l’any. Només un 50% dels pacients que sobrevisquin recuperaran el nivell funcional previ. La seva complexitat clínica i social fa necessari un abordatge interdisciplinar des de la seva arribada a urgències.

Per Cristina Roqueta. Metgessa Geriatria. At Parc de Salut Mar.

Doctora en Medicina per la Univeritat Autònoma de Barcelona  (UAB). Professora Associada de la UAB. Membre del grup d'Ortogeriatria de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia.

Cita bibliogràfica: Tarazona-Santabalbina FJ, Belenguer-Varea A, Rovira E, Cuesta- Peredó D. Orthogeriatric care: improving patient outcomes. Clin Inter Aging 2016;11:843-856.