Breu descripció

Eina de GESTIÓ INTEGRAL de la Consulta del Metge de Família.

Disposa de 4 apartats fonamentals:

1.- Kioskomed: resum pràctic i presentacions de les últimes entrades dels blocs docents de Medicina de Família.
2.- CAP WEB Formació: on en diferents apartats es treballen aspectes relacionats amb l'exploració física, tècniques, interpretació de proves, formació del professional, multitud de cercadors sobre MBE... etc.
3.- L´Escriptori Clínic: Una font d´actualització sanitària i indispensable pel dia a dia.
4.- La Consulta WEB: on tracta de temes d´informació i links d´interés. Cercador per pacients i familiars tractan de facilitar el empowerment de la persona.
El Metabuscador d´Informació Sanitària

El Metabuscador

Loading

dimecres, 18 de gener de 2017

Tractament antimicrobià empíric de les infeccions a la infància




Font original

SOCIEDAD ESPAÑOLA DE URGENCIAS PEDIÁTRICAS: Mercedes de la Torre y Neus Pociello 

SOCIEDAD ESPAÑOLA DE INFECTOLOGÍA PEDIÁTRICA: Pablo Rojo  y Jesús Saavedra 



Café y palomitas: ¿mal asunto para los trabajadores?

RoastedCoffeeBeans



Centers for Disease Control and Prevention. CDC twenty four seven. Saving Lives, Protecting People

Según una entrada del blog del NIOSHCoffee Workers at Risk for Lung Disease, la bronquiolitis obliterativa, una forma irreversible de enfermedad pulmonar en la que los bronquiolos se cicatrizan y se obstruyen, bloqueando el movimiento del aire, había sido identificada en trabajadores de fabricación de salsas, palomitas de maíz o aromatizantes de la mantequilla, expuestos laboralmente al diacetilo (2,3-butanodiona). Ahora, NIOSH comunica que también ha detectado exposición a diacetilos en instalaciones de procesamiento de café. El diacetilo y derivados se fabrican y comercializan como aromatizantes que se añaden a algunos alimentos, como las palomitas que se preparan con el horno microondas, al café envasado y a muchos productos de panadería. Sin embargo, también se generan naturalmente durante la tostación del café y es durante su posterior molienda cuando produce la mayor exposición Se diagnosticó bronquiolitis obliterativa a cinco individuos que habían trabajado en una planta de procesamiento de café y el NIOSH expuso otros dos casos en un Informe Semanal deMorbilidad y Mortalidad (MMWR), publicado por el CDC (Centros para el Control y la Prevención de Enfermedades). 

En todos los casos, en los centros de trabajo de las personas afectadas, se encontraron niveles elevados de diacetilo y 2,3-pentanodiona en el aire provenientes de tres fuentes:


1) añadidos como aromatizantes al café tostado en la zona, 


2) molienda y envasado de café tostado sin aromatizantes en una zona distinta de la instalación y 


3) almacenamiento de café tostado en tolvas con emisión. NIOSH ha propuesto un límite de exposición recomendado (REL) de 5 partes por billón (ppb) para diacetilo y 31 ppb para 2,3-pentanodiona como TWA (Concentraciones promedio a no superar durante la jornada laboral). 



Idea Clave

Estos casos refuerzan la necesidad de evaluar las exposiciones relacionadas con el trabajo en todas las industrias en las que los trabajadores están expuestos a diacetilo o 2,3-pentanodiona.


Referencias 

[i] MMWR 62(16):304-307. Available at https://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/mm6216a3.htm.
[iii] National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH). Draft criteria for a recommended standard: occupational exposure to diacetyl and 2,3-pentanedione. Cincinnati, OH: US Department of Health and Human Services, Centers for Disease Control and Prevention, National Institute for Occupational Safety and Health; 2011. Available at https://www.cdc.gov/niosh/docket/archive/docket245.html.
iiii NIOSH. Best practices: engineering controls, work practices and exposure monitoring for occupational exposures to diacetyl and 2,3-pentanedione. By Dunn KH, McKernan LT, Garcia A. Cincinnati, OH: U.S. Department of Health and Human Services, Centers for Disease Control and Prevention, National Institute for Occupational Safety and Health, DHHS (NIOSH) Publication 2015-197; 2015. Available at https://www.cdc.gov/niosh/docs/2015-197/default.html
Posted on  by Rachel L. Bailey, DO, MPH; Ryan F. LeBouf, PhD, CIH; and Kristin J. Cummings, MD, MPH

https://blogs.cdc.gov/niosh-science-blog/2016/01/25/coffee-workers/

Medicaments sedants vestibulars per al vertigen posicional paroxístic benigne


Font original: Resultat d'imatges de projecte essencial

Resultat d'imatges de vertigen posicional benigne

Idees Clau

1.- El vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB) és la causa més freqüent de vertigen i es caracteritza per una sensació de rotació d’objectes induïda per canvis en la posició del cap de durada breu.

2.- El diagnòstic del VPPB del canal posterior es fa mitjançant la maniobra de Dix Hallpike, i la maniobra de recol·locació d’Epley s’utilitza com a tractament d’elecció.

3.- No s’ha de tractar de forma rutinària amb sedants vestibulars (neurolèptics, antihistamínics, benzodiazepines, betahistina) perquè podrien dificultar la compensació espontània del vertigen, per manca d’utilitat en el VPPB de curta durada i perquè poden tenir efectes adversos.


Més informació

El vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB) és una malaltia que es caracteritza per una sensació de rotació d'objectes de durada breu, normalment inferior a un minut, induïda per canvis en la posició del cap. Els moviments més freqüents associats a la sensació rotatòria són: donar-se la volta al llit, entrar o sortir del llit, i en mirar cap amunt o cap avall. Molts pacients també tenen nàusees i de vegades vòmits.

El VPPB està causat per un problema a l’oïda interna. Es produeix com a resultat del desplaçament d’otòlits (petites partícules de calci) als canals semicirculars. En alguns casos, els otòlits s'adhereixen a la cúpula d'un dels canals, causant cupulolitiasis. La majoria dels VPPB són produïts per afectació dels canals semicirculars posteriors, encara que també poden ser produïts, amb menys freqüència, per afectació dels canals semicirculars laterals.

El vertigen és una patologia freqüent en les consultes d'atenció primària (AP), amb una càrrega assistencial rellevant. El VPPB és la causa més freqüent de vertigen amb una incidència d'11 a 64 casos per 100.000 habitants i any, i una prevalença per a tota la vida del 2,4% segons estudis internacionals. A Catalunya, l’any 2014 s’han diagnosticat a l’atenció primària 22 casos/10.000 habitants de VPPB i quasi 40/10.000 de vertígens no especificats.

El diagnòstic del VPPB del canal posterior es fa mitjançant la maniobra de Dix Hallpike. Quan la maniobra diagnòstica és compatible amb un VPPB del canal posterior s’hauria de fer la maniobra de recol·locació d’Epley com a tractament d’elecció (Barton JJS. Benign paroxysmal positional vertigo. Uptodate 2016 www.uptodate.com). En el cas d’afectació dels canals semicirculars laterals tant la maniobra diagnòstica com la terapèutica són diferents.

No obstant això, el VPPB també es tracta amb medicaments neurolèptics (com ara tietilperazina o sulpirida), antihistamínics (com ara el dimenhidrinat), benzodiazepines (com ara el diazepam), o la betahistina.

Les revisions sistemàtiques de la literatura recolzen la pràctica de la maniobra de recol·locació d’Epley pel VPPB del canal posterior. La guia de pràctica clínica de l’American Academy of Otolaryngology-Head and Neck Surgery no recomana l’ús de cap dels medicaments mencionats abans perquè podrien dificultar la compensació espontània del vertigen, i una revisió sistemàtica recent reconeix la manca d’utilitat dels tractaments farmacològics en el VPPB de curta durada excepte en casos amb molta freqüència d’episodis. Dos estudis, tanmateix, troben millores quan s’afegeix betahistina a les maniobres en relació amb les maniobres soles o combinades amb placebo, però l’evidència sobre la seva eficàcia és dèbil i actualment està sent objecte d'una revisió sistemàtica de la Biblioteca Cochrane.

Malgrat tot, freqüentment el VPPB es tracta amb medicaments com ara antihistamínics, benzodiazepines o d’altres fàrmacs mencionats. Segons un estudi fet a Alemanya només un 10% dels pacients són tractats amb les maniobres esmentades. Els tractaments farmacològics poden tenir efectes adversos a banda del cost, com ara els efectes secundaris de les benzodiazepines que poden produir sedació excessiva, mareig i incoordinació, trastorns de la memòria i efectes paradoxals com agitació, despersonalització i al·lucinacions. A més, en persones grans augmenten el risc de caigudes i fractura de fèmur, com també ho fa el propi VPPB. La resta de sedants vestibulars, com per exemple els antihistamínics, poden produir, a més, reaccions extrapiramidals i parkinsonisme, sobretot també en edats avançades i tractaments prolongats. A Catalunya, dels episodis diagnosticats de VPPB l’any 2015 (13.364), al 59,2% se’ls va prescriure fàrmacs (antihistamínics, betahistina o benzodiazepines) en els 15 dies després del diagnòstic (dades SISAP).

Un estudi fet a Espanya va mostrar un retard diagnòstic d’unes 20 setmanes fins que els pacients rebien el tractament correcte, i una major despesa secundària d’aquest retard. A més, moltes vegades s’havien fet proves de diagnòstic que estan desaconsellades. D’altra banda, com que és una malaltia recurrent (50 % tenen recurrències), alguns pacients podrien repetir el tractament fins a prendre’l de forma crònica.

En conclusió, no s’hauria de donar medicaments sedants vestibulars als pacients amb VPPB de manera rutinària. S’hauria de fer un diagnòstic correcte mitjançant la maniobra de Dix Hallpike i com a tractament d’elecció fer la maniobra d’Epley. No es recomana fer exploracions complementàries de cap tipus en els casos amb clínica i exploració compatible amb afectació del canal posterior.



Exercicis i videoformació de la rehabilitació del Vertigen







Diagnòstic diferencial dels trastorns musculo-esquelètics



https://pbs.twimg.com/media/C2byPCPXgAEHDD6.jpg

Resum de les Gomerulonefritis


CLASSIFICACIÓ  DE LES GLOMERULONEFRITIS


.
https://pbs.twimg.com/media/C2byG9UWQAAT90m.jpg:large

Respecte per l'Atenció Primària!




En resposta a l'article del Sr Marc Marcè. Regió 7 (05/01/17)

El metge et mira

"....La grip satura els serveis d’urgències dels hospitals i immediatament apareix la crida oficial a utilitzar més els ambulatoris i recórrer als serveis hospitalaris només quan sigui necessari. Anar a urgències amb un problema banal, diuen, satura el sistema i, a més, sotmet l’usuari a esperes inútils. O sigui que la gent s’equivoca. La qüestió és per què la gent està tan equivocada i per què perviu la filosofia popular que diu que «a l’hospital t’has d’esperar, però t’ho fan tot; a l’ambulatori no soluciones res». Els metges insisteixen que no és veritat, però el ciutadà, tossut, no es deixa convèncer. Continua equivocat. Potser és pura psicologia. Recordem el CAP com un lloc on el metge és assegut a l’altra banda de la taula escrivint a l’ordinador, com a cal notari, i recordem l’hospital com un lloc on seus en una llitera d’un box i tens al davant un metge dret que et mira i, fins i tot, et toca, com a cal metge. El notari no cura, el metge sí. Ves que no sigui per això...."

 

Resposta dels companys de l'EAP Artés/SAP Bages-Berguedà-Solsonès.

M'adhereixo al contingut

https://pbs.twimg.com/media/C2XiJYpXEAAcXog.jpg

Estimat estetoscopi.. Que serà de tu?....

Imatge relacionada 

Font original: José Luis Morales-Rull en "...Querido estetoscopio….¿que será de ti?…."

Quizás pocos recordamos que nuestro apreciado estetoscopio, herramienta que la mayoría consideramos imprescindible, ya cumple 200 años de edad.

Fue una herramienta que básicamente surgió de la necesidad y de la capacidad de improvisación de un médico francés, el Dr. Laennec. Cuando se encontró la necesidad realizar la auscultación cardiaca poniendo directamente la oreja ( lo que se denominaba “auscultación directa” ) sobre el pecho de una mujer joven, con síntomas de enfermedad cardiaca, el pudor hizo que la idea le pareciese inadmisible. Así que cogió un papel, lo enrolló y colocó su extremo en el pecho de la paciente, sorprendentemente los sonidos cardiacos se oían perfectamente. A partir de ese momento Laennec inventó la “auscultación mediada” y fue experimentando con diferentes materiales hasta dar con el primer estetoscopio, el resto de la historia más o menos la conocemos pues hemos ido viendo como los estetoscopios se han ido perfeccionando con el tiempo, y algunos de nosotros hemos tenido varios modelos.

 El European Heart Journal en un artículo especial ha decidido rescatar este desarrollo histórico y reflexionar sobre si esta preciada herramienta sobrevivirá al siglo XXI o quedará relegado como adorno en el cuello de los médicos, superado por otras herramientas como la ecográfia de bolsillo. El Dr Segall predijo en 1963 que en el 2016 el estetoscopio quedaría superado por dispositivos electrónicos ¿será realmente así el futuro?. Link al artículo… El artículo contiene algunas curiosidades más como la que afirma que a partir de los 60 años el 100% de los médicos se podrían beneficiar de un estetoscopio electrónico debido a la progresiva perdida de audición.

No se puede negar que la auscultación con el estetoscopio tiene algunas limitaciones como el poco acuerdo que hay entre observadores tras una auscultación cardiaca, o su poca sensibilidad para detectar los soplos diastólicos o los galopes. Esto se puede superar con el entrenamiento y la experiencia. Pero el problema, como pone de manifiesto el artículo, es si estamos garantizando que nuestros alumnos en formación ( estudiantes de medicina o residentes), desarrollan correctamente la habilidad de auscultar el corazón. Quizás hay que mejorar las estrategias de enseñanza aunque sin pretender de que el estudiante llegué a adquirir un nivel de experto. ¿ Es el momento de mejorar la enseñanza de esta habilidad clínica? O por el contrario ¿ Es el momento de abandonar el fonendoscopio y sustituirlo por otra herramienta? Según los autores, o mejoramos las iniciativas para fomentar un correcto aprendizaje de la auscultación cardiaca, algo que se ha perdido, o podemos ir despidiéndonos de nuestro inseparable compañero.

Y mientras reflexiono sobre esto… tropiezo con un artículo de sugerente titulo: ¿ Qué método es el mejor para un diagnóstico de la insuficiencia cardiaca aguda en urgencias? , donde se comparan la ecografía pulmonar , la radiografia de torax y el BNP. Tras examinar a 236 pacientes que acudieron por disnea a los servicios de urgencias el 48% de ellos fueron diagnosticados de insuficiencia cardiaca. Los autores después de su análisis concluyen que la combinación de la ecografía pulmonar con la Rx de tórax ofrecen una buena combinación para excluir la insuficiencia cardiaca como causa de disnea, en caso de dudas con estas dos pruebas el NT-pBNP podría ayudar a discriminar; este abordaje por pasos limitaría el uso indiscriminado del péptido en urgencias. ( Curiosamente no se habla de la rentabilidad de los criterios de Framingham o de Boston). 

Volvamos ahora al artículo sobre el estetoscopio, observamos que los estudios que analizan la sensibilidad y especificidad de la auscultación para la detección de un tercer ruido nos hablan de unos porcentajes muy similares a los que nos ofrece la ecografía pulmonar para diagnosticar insuficiencia cardiaca como causa de la disnea, los valores predictivos positivos y negativos se asemejan bastante.

Quizás después de todo y gracias a su disponibilidad, con un adecuado entrenamiento en su manejo, y utilizando el contexto clínico, el estetoscopio no vaya quedar relegado a exhibirse en los museos de historia de la medicina.

Referencias:

Bank I, Vliegen HW, Bruschke AV. The 200th anniversary of the stethoscope: Canthis low-tech device survive in the high-tech 21st century? Eur Heart J. 2016 Dec
14;37(47):3536-3543Sartini S, Frizzi J, Borselli M, Sarcoli E, Granai C, Gialli V, Cevenini Guazzi G, Bruni F, Gonnelli S, Pastorelli M. Which method is best for an earlyaccurate diagnosis of acute heart failure? Comparison between lung ultrasound,
chest X-ray and NT pro-BNP performance: a prospective study. Intern Emerg Med.2016 Jul 11. [Epub ahead of print]

José Luis Morales-Rull
Servicio de Medicina Interna
Hospital Universitari Arnau de Vilanova
Unidad de Insuficiencia Cardiaca Región Sanitaria de Lleida
Lleida

El que el teu estetoscòpic diu de tu!





https://pbs.twimg.com/media/C2ZTLAhW8AAvrAE.jpg:large

El que el teu estetoscòpic diu de tu!

L'estatina en el perioperatori, "per un dia no passa res"?




Font original:

La estatina en el perioperatorio, ¿por un día no pasa nada?


Resum

1.- Per tots és coneguda la frase de " els efectes pleiotròpics de les estatines", però aquests se'ns obliden amb freqüència. Aquest estudi publicat en JAMA ens recorda la importància de mantenir el tractament amb aquests fàrmacs més enllà de l'efecte hipolipemiant que puguin tenir, cosa realment intranscendent en les 48 hores perioperatòries.

2.- Podem dir que les dades ens suggereixen un manteniment en la prescripció de les estatines durant el perioperatori, ja que s'associen a la reducció de la mortalitat i d'esdeveniments cardiovasculars i no cardiovasculars. No obstant això, hem d'acollir-nos a la cèlebre sentència de further studies llauri needed.



Article en Castellà
El estudio que comentamos hoy asocia la exposición de estatinas el día de la intervención o el primer día post con una reducción significativa de la mortalidad por todas las causas.

Nos encontramos ante un estudio de cohortes retrospectivo con 180.478 veteranos sometidos a una intervención quirúrgica no cardiaca electiva o urgente. El paciente debía haber estado ingresado al menos 1 semana antes y tener un seguimiento posterior de 30 días. El periodo a estudio fue desde octubre de 2005 a septiembre de 2010.

El objetivo primario del estudio fue la muerte por todas las causas a los 30 días. El objetivo secundario, eventos cardiovasculares y no cardiovasculares a los 30 días (paro cardiaco, infarto agudo de miocardio, ictus, coma > 24 horas, trombosis venosa profunda, tromboembolismo pulmonar, sepsis, infección profunda de la herida, neumonía, reintubación, fallo renal agudo...).

Del total de pacientes, se seleccionaron dos cohortes comparables (emparejadas por puntuación de propensión) de 48.243 pacientes cada una, en función de su exposición o no a la estatina. En estas el 96,3 % eran hombres con una edad media de 65,9 años. El 37,8 % del total de pacientes tenía ya prescrita una estatina en el tratamiento ambulatorio, siendo esta en una mayoría de moderada a alta intensidad. Tanto la prevalencia de la prescripción como la potencia de las estatinas, fueron aumentando durante los años estudiados.

Al analizar las dos cohortes de 48.243 pacientes se observó una reducción del riesgo relativo en la mortalidad (RR 0,82; IC 95 % 0,75-0,86; p < 0,01) en el grupo de expuestos a la estatina en el perioperatorio precoz. En cuanto a los objetivos secundarios, se observó una reducción del riesgo relativo de complicaciones, sobre todo cardiacas (RR 0,73; IC 95 % 0,64-0,85), no existiendo diferencias significativas en las complicaciones relativas al sistema nervioso central ni a la trombosis.

De todas formas, reconocen los autores la posibilidad de sesgos de selección y limitaciones a la hora de recogida de datos (dado que se trata un estudio retrospectivo).

Finalmente, concluyen que la exposición perioperatoria temprana a la estatina se asocia a una reducción de la mortalidad por todas las causas, así como complicaciones cardiovasculares y no cardiovasculares.

Comentario


Por todos es conocida la repetida frase de “los efectos pleiotrópicos de las estatinas”, pero estos se nos olvidan con frecuencia. Este estudio publicado en JAMA nos recuerda la importancia de mantener el tratamiento con estos fármacos más allá del efecto hipolipemiante que puedan tener, algo realmente intrascendente en las 48 horas perioperatorias.

La seguridad de las estatinas en el perioperatorio ya se encontraba demostrada, así como su eficacia en cirugía cardiaca y vascular. De hecho, las guías de la AHA del 2014 de la evaluación y manejo cardiovascular perioperatorio de cirugía no cardiaca, aconsejan su continuación durante este, incluso su iniciación si no estuvieran prescritas en casos de cirugía vascular. Sin embargo, esta evidencia se sustenta en ensayos clínicos con poblaciones muestrales limitadas y en estudios observacionales como el que aquí se presenta.

Como mencionan los propios autores, el estudio que aquí se presenta tiene numerosas limitaciones, propias de un estudio observacional. Para comenzar, dividimos a los sujetos en expuestos y no expuestos al tratamiento, en función de la prescripción registrada, pero sin la certeza de haberla administrado. Así mismo, la sensibilidad para eventos como el infarto de miocardio era baja, pues solo se registraban aquéllos con onda Q en el electrocardiograma (no se tuvo en cuenta las alteraciones en la repolarización ni marcadores de daño miocárdico). Tampoco se registró en su momento la incidencia de fibrilación auricular, descrita en la literatura como evento modificable con la administración de estatinas. Finalmente, tampoco se registraron en todos los pacientes los efectos adversos más comunes de esta familia de fármacos, como pueden ser las mialgias o la elevación de la creatin kinasa.

Por tanto, para concluir, podemos decir que los datos nos sugieren un mantenimiento en la prescripción de las estatinas durante el perioperatorio, puesto que se asocian a la reducción de la mortalidad y de eventos cardiovasculares y no cardiovasculares. Sin embargo, debemos acogernos a la célebre sentencia de further studies are needed.

Referencia

London MJ, Schwartz GG, Hur K, Henderson WG. Association of Perioperative Statin Use With Mortality and Morbidity After Major Noncardiac Surgery.

JAMA Intern Med. Published online December 19, 2016.

doi: 10.1001/jamainternmed.2016.8005

Anticoagulants en el perioperatori




Font original: 


Atès l’elevat nombre de pacients tractats amb anticoagulants orals que han de ser sotmesos a una intervenció quirúrgica, sovint es planteja la decisió de retirar o mantenir el tractament antitrombòtic en el període perioperatori. Fins ara, les recomanacions suggerien administrar teràpia pont amb heparina en els pacients d’alt risc trombòtic i considerar-la en els de risc trombòtic moderat (segons el risc hemorràgic de la intervenció). No obstant, els resultats d’estudis recents i l’aparició dels anticoagulants orals d’acció directa (ACOD) planteja un canvi en el maneig perioperatori.

L’American College of Cardiology ha publicat un algoritme de decisió de consens per ajudar a guiar el metge en el maneig de l'anticoagulació perioperatòria en pacients amb fibril•lació auricular no valvular que estan en tractament a llarg termini amb anticoagulants orals (J Am Coll Cardiol 2017; 9 de gener).

Entre les principals recomanacions, destaca:


  • Quan es decideix interrompre el tractament anticoagulant, s’ha de tenir en compte el tipus d’anticoagulant oral, el risc de sagnat del pacient i el risc hemorràgic de la intervenció.

  • El tractament amb antagonistes de la vitamina K (AVK) no s’ha d’interrompre en pacients amb baix risc d’hemorràgia.

  • L’ús de teràpia pont amb heparina només s’hauria de considerar en pacients tractats amb AVK amb alt risc d’ictus o d’embòlia sistèmica (CHA2DS2-VASc de 7-9 o ictus isquèmic recent), o bé amb un ictus o embòlia sistèmica prèvia (3 mesos o més) que no tenen un risc hemorràgic significatiu durant la intervenció. 

  • En pacients tractats amb un ACOD que requereixen interrompre el tractament anticoagulant abans de la intervenció, el nombre de dosis que s’omet ve determinat per la depuració de creatinina i el risc d'hemorràgia de la intervenció. La teràpia pont amb heparina no està indicada en pacients tractats amb ACOD. 

  • Abans de reiniciar el tractament anticoagulant oral, cal assegurar una hemostàsia completa. El tractament amb AVK en general es pot reiniciar en 24 hores i la teràpia pont amb heparina (si està indicada) durant les 24-72 hores, segons el risc d'hemorràgia postintervenció. 

  • El tractament amb ACOD no s’hauria de reiniciar abans de 24-72 hores després de la intervenció sense teràpia pont segons el risc d’hemorràgia postintervenció (excepte si el pacient no pot tolerar la teràpia oral). 

  • El tractament amb ACOD no s'ha d'utilitzar en cas de pròtesi mecànica. 

dimarts, 17 de gener de 2017

Nova Directiva per protegir als treballadors de l'exposició a agents carcinogens o mutagens en el lloc de treball


Resultat d'imatges de carcinògens laborals 

Resultat d'imatges de carcinogenos laborales 


La nova directiva de cancerígens: per fí?
.
Com ja s'ha ressaltat moltes vegades, el càncer és la primera causa de mortalitat laboral al món i també en la UE, on cada any s'atribueix al càncer el 53 % de les morts laborals, enfront del 28 % degudes a malalties cardiovasculars i el 6 % a malalties respiratòries. Per aquest motiu, una millora en la gestió de la protecció de la salut dels treballadors es feia cada vegada més urgent. Finalment, el 13 d'octubre de 2016, el Consell de Ministres de la Unió Europea va aprovar la seva posició sobre una nova Directiva destinada a protegir als treballadors de l'exposició a agents carcinogens o mutagens en el lloc de treball, que modifica la Directiva consolidada 2004/37/CE.

El text proposat aporta algunes novetats, les més importants són tres: 

a) Incloure en l'annex I de la Directiva (que comprèn fins ara cinc activitats amb el risc de produir efectes cancerígens o mutagens) el treball que comporta exposició a la pols respirable de sílice cristal·lina generat en un procés laboral, i establir valor límit en l'annex III (el llistat de valors límit per a substàncies cancerígenes o mutàgenes) de 0,1 mg/m3; 

b) Establir en aquest annex III valoris límit per altres deu carcinògens (1,2-epoxipropà, 1,3-butadiè, 2-nitropropà, acrilamida, els compostos de crom (VI), òxid d'etilè, o-toluidina, fibres ceràmiques refractàries, bromoetilè i hidracina); i 

c) Reduir els actuals valoris límit per al clorur de vinil monòmer a 1 ppm, i per a les serradures de fustes dures, a 3 mg/m3.

De tots els canvis que es proposen és de ressaltar l'impacte que pot tenir en els sectors corresponents la disminució del VLA de la pols (serradures) de fustes dures, i la classificació com cancerígena de la sílice cristal·lina respirable (encara que s'augmenta al doble el seu valor límit respecte al que consta en els LEP de l'INSHT). 


D'altra banda, cal comentar que no es toca gens la doctrina central enfront d'aquest tipus de substàncies: la necessitat/obligació de reduir al màxim l'exposició dels treballadors amb totes les eines disponibles.


Resultat d'imatges de documento





dilluns, 16 de gener de 2017

Així és la Vida!

Resultat d'imatges de medicalització

Original Campanya Sanitària  «Així és la Vida» del Col·legi de Metges de Bizkaia (CMB)

Una iniciativa que alerta sobre l'excessiva medicalització de la vida. El CMB ens convida a aturar-nos a pensar si no estarem, entre tots, contemplant algunes situacions normals, producte del fet de viure, com si fossin malalties. 


Utilitzant un video musical com a principal eina de comunicació, els metges i metgesses de Bizcaia volen incidir sobre l'excessiva medicalització que estem fent actualment de la vida. "Així és la Vida", una iniciativa en clau d'humor, respecte i proximitat.

S'entén com medicalització el "procés de convertir situacions que han estat sempre normals en quadres patològics i pretendre resoldre, mitjançant la medicina, situacions que no són mèdiques, sinó socials, professionals o de les relacions interpersonals". 

Es presenten, a través de les històries que es relaten en el videoclip, quatre exemples molt habituals de medicalització de la vida. L'objectiu és ajudar-nos a considerar si en alguna ocasió, haurem pensat si estem malalts quan en realitat el que ens passava era la conseqüència natural del fet de viure amb les seves alegries i les seves penes.

S'aborda les quatre qüestions que descriu la cançó: 

1.- La gestió de les pèrdues 
2.- Els riscos de consultar al Dr. Google
3.- La medicalització en la dona i en la infància 
4.- La medicalització en les persones majors.


Que podem fer davant la medicalització de la vida?: 

-Acceptar que la malaltia, el dolor i la mort formen part de la vida i que hi ha moltes incomoditats i problemes que no son malalties. 

-Que la medicina i la tecnologia tenen poders limitats i no poden solucionar molts problemes (malalties cròniques, malalties mortals, etc), que moltes decisions mèdiques son preses en la incertesa i han de ser preses conjuntament amb el malalt informat, que la medicina no pot tractar problemes socials i d’altres camps. A mes, moltes accions mèdiques suposen riscos i d’altres son innecessàries. 

-Cal no confondre malaltia com oposat a salut, la salut es una responsabilitat personal i depèn mes de la manera de viure i treballar que no dels serveis sanitaris. Ens cal treballar per l’autonomia, amb solidaritat i gaudint de la vida i del que tenim. 

-S’ha de donar poder als ciutadans com a primer pas per retorna’ls-hi la responsabilitat de la salut, però també donar formació i responsabilitat en els nous valors per no reproduir el model medicalitzat: salut com autonomia i responsabilitat personal i col·lectiva, equitat, sostenibilitat i actuació des de la ciutadania en tots els determinants de la salut. 




Lletra:


Me he levantado con muchos mocos,
con estornudos y lagrimeo.
No tengo claro si esto es muy grave,
buscaré en Google a ver qué tengo.

Oiga doctora, hágame pruebas, 
porque que he leído que hoy me muero.
Deme pastillas, un tratamiento, 
que cure hoy mismo mi sufrimiento.

Así es la vida, nos pasa a todos
en ocasiones, se paga un precio.
Ven a consulta, si te hace falta, 
si estás enfermo, te ayudaremos.

Pero otras cosas, hay que aceptarlas
no necesitas venir a vernos.
No hay pildorita que solucione,
la realidad de no estar enfermo.

La menopausia se está acercando,
tendré sofocos , dormiré menos.
¿Osteoporosis? ¡Cuánta amenaza!
Y, ¿si me rompo? Y, ¿si me quiebro?

Oiga doctor, ¿estoy enferma 
o esto es normal en el climaterio? 
Deme pastillas, un tratamiento, 
que cure hoy mismo mi sufrimiento. 

Así es la vida, nos pasa a todos,
en ocasiones, se paga un precio.
Ven a consulta, si te hace falta, 
si estás enfermo, te ayudaremos.

Pero otras cosas, hay que aceptarlas,
no necesitas venir a vernos.
No hay pildorita que solucione,
la realidad de no estar enfermo.

Mi novia dice que se ha acabado, 
que no me quiere, que aquí me quedo.
Tengo mareos, visión borrosa, 
y un bajonazo que no me tengo. 

Oiga doctor, es que esta “depre”
me está matando, esto es muy serio.
Deme pastillas, un tratamiento, 
que cure hoy mismo, mi sufrimiento. 

Así es la vida, nos pasa a todos,
en ocasiones, se paga un precio.
Ven a consulta, si te hace falta, 
si estás enfermo, te ayudaremos.

Pero otras cosas, hay que aceptarlas,
no necesitas venir a vernos.
No hay pildorita que solucione,
la realidad de no estar enfermo.

Me veo arrugas, doble barbilla
y mi marido no tiene pelo.
Hay facultades que hemos perdido 
y lo que sube es sólo el peso.

Oiga doctora, ¿somos mayores
o es verdad que estamos enfermos?
Denos pastillas, un tratamiento,
que cure hoy mismo, este sufrimiento.

Así es la vida, nos pasa a todos
en ocasiones, se paga un precio.
Ven a consulta, si te hace falta, 
si estás enfermo, te ayudaremos.

Pero otras cosas, hay que aceptarlas,
no necesitas venir a vernos.
No hay pildorita que solucione,
la realidad de no estar enfermo.