Ha estat publicat recentment a la revista Clinical Interventions in Aging un article de revisió sobre el maneig del pacient amb fractura de maluc, del qual m’agradaria destacar:
– La importància de fer una correcta prevenció i tractament del delirium per tal de reduir la seva incidència i duració. Recomanen combinar diferents estratègies amb un enfocament multifactorial (cura geriàtrica proactiva, normalització dels electròlits i adequada hidratació, bona oxigenació, control del dolor i del restrenyiment, revisió de fàrmacs, mobilització precoç, valorar ubicar els pacients en habitacions més properes a zones comunes i a la sala de teràpia).
– El 40% dels pacients pateixen deteriorament cognitiu. La seva recuperació funcional és variable. Aquests pacients obtenen beneficis en els programes de rehabilitació en unitats ortogeriàtriques amb un enfocament multidisciplinar i en centres de rehabilitació postalta.
– Patir depressió després d’una fractura s’associa a pitjor recuperació funcional. Per això és important fer un bon cribatge ja que pot contribuir a garantir un millor maneig i a minimitzar el seu impacte negatiu en la recuperació del pacient.
– El restrenyiment s’associa a complicacions postoperatòries, estada mitjana prolongada i augment dels costos. Tenir en compte mesures per a la seva prevenció (ús de laxants, incrementar ingesta hídrica i de fibra, afavorir la mobilitat).
– La suplementació nutricional oral perioperatòria redueix el nombre de complicacions (infeccions en la ferida, respiratòries i urinàries). Destaca la importància de fer mesures de detecció de la disfàgia, principalment en pacients més fràgils.
-Tenir en compte els factors associats a la incontinència urinària després de la cirurgia (fàrmacs i agents anestèsics, retenció i/o infecció urinària, restrenyiment i dificultat per accedir al bany). Els pacients que pateixen incontinència urinària presenten a l’any pitjor funcionalitat, major institucionalització i mortalitat.
– Considerar els factors de risc d’úlceres per pressió (edat superior a 70 anys, deshidratació, pell humida, puntuació escala de Braden, diabetis, malaltia pulmonar, retard en la cirurgia). L’ús de trajectòries clíniques adequades poden reduir la incidència d’úlceres per pressió més d’un 50%.
– Durant el perioperatori, tenir cura de la monitorització de la funció renal i de l’anèmia.
-Dur a terme estratègies per evitar una segona fractura (modificar estil de vida, tractament farmacològic i prevenció de caigudes).
-D’altra banda existeixen llacunes en el coneixement sobre qüestions clíniques específiques com el maneig del dolor més adequat, escollir certs procediments quirúrgics, el límit d’hemoglobina per fer transfusió, les mesures per reduir la incidència de transfusions durant l’hospitalització, la continuïtat de cures en situacions concretes com el deteriorament cognitiu i la institucionalització.
Les fractures de fèmur osteoporòtiques són un dels principals problemes de salut en la població anciana. La taxa de mortalitat intrahospitalària pot ser del 10% i del 30% a l’any. Només un 50% dels pacients que sobrevisquin recuperaran el nivell funcional previ. La seva complexitat clínica i social fa necessari un abordatge interdisciplinar des de la seva arribada a urgències.
Per Cristina Roqueta. Metgessa Geriatria. At Parc de Salut Mar.
Doctora en Medicina per la Univeritat Autònoma de Barcelona (UAB). Professora Associada de la UAB. Membre del grup d'Ortogeriatria de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia.
Cita bibliogràfica: Tarazona-Santabalbina FJ, Belenguer-Varea A, Rovira E, Cuesta- Peredó D. Orthogeriatric care: improving patient outcomes. Clin Inter Aging 2016;11:843-856.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada