Breu descripció


Vols informació?

El Metacercador d´Informació Sanitària


El Metabuscador

Loading

dimecres, 8 de febrer del 2017

Consideracions sobre el maneig de les persones grans amb VIH

Resultat d'imatges de hiv y ancianos

Font original: Isabel Arnau, resident de geriatria de quart any del Parc de Salut Mar de Barcelona.Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia. 

Aquest estudi es una revisió narrativa de l’evidència sobre els diferents aspectes del maneig de les persones majors de 50 anys que viuen amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH).
La infecció pel VIH en la població anciana s'està incrementant per dues raons: un augment de la supervivència i la nova adquisició de la infecció que continua succeïnt en la gent gran.
Existeix controvèrsia sobre si el VIH afecta el procés d’envelliment: accelerant-lo (afavorint el desenvolupament de certes comorbilitats relacionades amb l’envelliment a una edat més primerenca) o accentuant-lo (augmentant certes comorbilitats a qualsevol edat com la malaltia arterial, les malalties cerebrovasculars, osteoporosis, demència i fragilitat). S’ha suggerit que la infecció pel VIH podria tenir un efecte independent incrementant la multimorbilitat i que la prevalença del fenotip fràgil i la disminució de la velocitat de la marxa poden estar accelerats en individus amb VIH.
Les persones majors amb VIH tenen un sistema immunitari més dèbil que els joves; inclús si el tractament antiretroviral és efectiu, la infecció pel VIH pot produir un estat d’activació immune excessiu que afavoriria la progressió de la malaltia. A més a més, els ancians amb VIH poden presentar més toxicitat al tractament antiretroviral degut a canvis fisiològics de la funció renal i hepàtica.
El diagnòstic de la infecció per VIH sol ser més difícil en persones d’edat avançada donat que els símptomes inicials de la infecció poden ser similars als símptomes habituals de l’envelliment, la qual cosa es pot associar amb un retràs del diagnòstic i tractament, una pitjor resposta als antiretrovirals, major morbilitat i mortalitat i majors despeses sanitàries.
Respecte al maneig, l’article subratlla la importància de l’ús dels índex de fragilitat o les mesures de la funció física per a individualitzar el tractament. Els autors parlen d'aspectes como la immunització (recomanant la vacunació contra la varicel·la, el virus de la grip i el pneumococ), el control de la hipertensió, de la diabetis, la osteoporosis (risc augmentat en aquests pacients), així com la polifarmàcia i els trastorns neurocognitius.
Comentari:
Aquest article revisa una afecció cada cop més prevalent, fent necessari ampliar el nostre coneixement en aquest camp i ressaltant la necessitat d’estudis que valorin les seves formes de presentació i el seu maneig.
Referència: